En aquesta sessió de seminari vam començar a fer les exposicions sobre l’objecte personal. El primers en exposar van ser La Laura, La Maria, La Paula, L’Albert i El Cristian. Van parlar de temes diversos que es van derivar en altres temes que crearen debats a la classe, on tothom opinava i contava històries similars viscudes.
Després de les exposicions orals vam passar a llegir un article periodístic que tractava dels mestres i mestresses que treballen a hospitals amb nens malalts que no poden assistir a l’escola.
Reflexió:
A l’hora de fer les exposicions sobre l’objecte personal moltes emocions van aflorar, i això es normal quan parlem dels nostres sentiments i records. Em vaig emocionar quan la Paula va parlar dels seus avis, ja que em vaig enrecordar dels meus, que fa cinc anys que no els veig degut a la distància que ens separa. M’agrada que fem aquesta activitat ja que d’aquesta manera coneixem més la manera de ser de cadascú.
En quant a l’article, m’ha semblat molt bonic i trobo dignes d’admiració els mestres que porten a terme aquesta feina tan dura.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario