Comunicació oral escrita i digital 30/11/09

Aquesta sessió de Coed vam continuar amb les exposicions del Territori, avui va ser el torn de:
• SaraGarcía i Paula Antonell: "Mataró i Argentona"
• Eva Ladevesa i Lorena Padilla: "Montcada i Reixac".
• Mar Gascó i Núria Maldonado: "Premià de Mar".
• Pere Mussoll i Àngel Carrillo: "La Cerdanya-Llívia"

El llenguatge audiovisual

El llenguatge audiovisual explicat d'una manera molt original a partir d'una presentació en moviment.

Comunicació oral escrita i digital 27/11/09

Resum: 

Avui vam seguir les activitats de recitació  de poemes, i en acabar, vam continuar amb els Debats. El tema d’avui era: L’educació tradicional vs. L’educació actual.

El grup a favor de l’educació tradicional estava format per:

Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Tono, Blanca Vivet, Sónia Perez

El grup en contra era:

Helena San José, Joana Feixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla, Carlota Montaner

En aquest debat es van fer moltes comparacions entre l’educació d’abans i la d’avui dia, ens vam adonar de com tantes coses van canviar en tan poc de temps. Un dels temes tractats va ser la pèrdua d’autoritat i de respecte que han patit els professor els darrers anys.

El següent debat tractava de “L’autoritat del mestre a l’aula” i els grups estavan formats per:

A favor: Albert Guix, Cristian Cubillo, Mònica De Haro, Mònica Gutiérrez i Sara Olmo

En contra: Paula Antonell, Maria Pérez, Sara García, Laura Millán i Jo.

El meu grup defensava una autoritat de caire actual, instructiva, que no faci ús del càstig i digna d’un mestre que entengués els alumnes com a persones amigables als quals ajudar mitjançant el diàleg. En canvi, l’altre grup defensava una autoritat més dura, en la qual es veiés clarament la superioritat del mestre per sobre de l’alumne, que utilitza el càstig com a eina comú per tal d’instruir.

Reflexions:

En quant als debats, crec que els dos d’avui es van assemblar bastant en quant a la temàtica a debatre i crec que això va resultar una mica repetitiu per al públic. I també m’agradaria dir que el que defensem als debats no sempre es correspon amb l’opinió que tenim del tema fora de l’activitat. Personalment, en relació amb l’autoritat, jo crec que l’ideal seria trobar un punt medi entre ambdues vessants. Saber establir uns límits i uns estatus diferenciadors entre alumnes-professor.  

Ampliació 

Buscant informació per al debat, vaig trobar aquest article del "diario vasco" que em va semblar molt útil. Aquest parla sobre l'autoritat a l'aula, en el qual intervenen i donen opinions alguns professors.

La autoridad en el aula

SEMINARI 25/11/09

RESUM
Avui a la sessió de seminari La Paula i La María Pérez van començar amb l’actualitat educativa. La María ens va ensenyar unes quantes notícies que havia trobat durant la setmana, com per exemple: Bolonya 2020, la setmana de la ciència.
I la notícia que va escollir per aprofundir va ser: La problemàtica de la segregació escolar. Aquesta fa una crítica als pocs recursos que es destinen per part de la seguretat social a evitar aquest problema tan greu.
La Paula ens va explicar varies notícies, com la d’un nen a França que va intentar matar els seus professors. Els guetos escolars. I la notícia que va aprofundir va ser sobre la Informatització de les aules, que tracta de la proposta de subministrar portàtils a tots els alumnes de l’ESO.
Quan vam acabar de comentar aquestes notícies, La Lluïsa ens va proposar de comentar la setmana de pràctiques, una en concret, per escrit, per tal de compartir-la amb la resta del seminari.

REFLEXIÓ
La segregació escolar es un problema que es viu actualment a les escoles del nostre país i que afecta a nens immigrants. Crec que tots hauríem de tenir els mateixos drets i tracte, sobretot els nens, ja que viuen una etapa de creixement en la qual han de sentir-se admesos, estimats per tal de desenvolupar-se correctament.
En quant a la setmana de pràctiques, voldria dir que m’ho he passat molt bé. Tenia moltes ganes de que arribés aquesta setmana i la veritat és que ha valgut la pena, he après moltes coses i estar en contacte amb els nens em va fer motivar-me en el meu camí per arribar a ser mestra.

AMPLIACIÓ
He trobat un debat d'educació portat a terme per Vincent Dupriez aquest Octubre a l'auditori MACBA. Anomenat: "La segregació escolar: reptes socials y polítics"

Síntesi d'idees

Què es considera segregació?
Segregació és la distribució desigual dels individus depenent de les característiques especifiques que tenen. En el camp escolar, aquest fet es pot produir per qüestions acadèmiques (segons el nivell dels alumnes), per qüestions socials o per qüestions ètniques.

Des de quan s’estudia la segregació?
La preocupació per la segregació a les escoles és recent. Abans de la Segona Guerra Mundial a Europa es produïa una segregació escolar clara: existien les escoles de nivell alt per a les classes mitjanes i altes, i escoles per al poble. No hi havia permeabilitat entre els dos sistemes. Després de la Segona Guerra Mundial comença la preocupació per fer arribar la democràcia al sistema educatiu: l’educació ha de garantir la igualtat d’oportunitats i ha de ser plural. S’inicia la idea de l’escola única comprensiva.
Quin tipus d’estudis es fan sobre aquest tema?
• Hi ha més preocupació sobre els efectes de la segregació que no pas sobre la segregació en si mateixa. Per a Dupriez seria interessant estudiar la importància de la mixitat a les escoles. Dupriez considera que «l’escola és el lloc on s’aprèn a viure amb individus i grups diferents»; per tant, és important que l’escola sigui heterogènia.
• També cal incloure noves variables. Per exemple, la manca de mixitat afecta les aspiracions dels escolars.
• Els estudis internacionals, com ara l’informe PISA, han analitzat el tema de la segregació barrejant-lo amb altres variables com els nivells de desigualtat social o els nivells educatius dels progenitors. Els resultats aportats per aquests estudis afirmen que el nivell educatiu dels pares és directament proporcional al nivell dels resultats escolars dels fills. Una altra constatació és que als països on hi ha una gran segregació escolar també s’observa desigualtat social a les escoles. I una altra variable és que el nivell de segregació afecta negativament el nivell d’eficàcia.
• Als països on hi ha segregació, s’han fet estudis nacionals sobre aquest aspecte. Aquests estudis han arribat a la conclusió que la composició del centre afecta el nivell de coneixements finals de manera directa i indirecta. Directament, per exemple, perquè els alumnes d’un centre on el nivell general és baix tenen poques ganes d’estudiar i d’assolir bons resultats. Indirectament, perquè en un centre on el nivell és baix els docents, de manera conscient o inconscient, acaben adaptant el currículum al nivell dels alumnes, i això, segons Dupriez, afecta la carrera escolar final.

De què depèn la segregació?
• De la segregació residencial.
Sobretot si a aquest factor s’hi afegeix que el sistema d’escolarització estableix que els alumnes vagin als centres pròxims al domicili.
• De les regles d’escolarització.
Està demostrat que si les famílies poden triar el centre on portaran el fill es produeix segregació. Aquesta relació no és tan determinant com l’anterior, però accentua la segregació si també hi ha segregació residencial.
• Dels sistemes d’itineraris educatius.
Els països on s’apliquen els itineraris educatius d’una manera més precoç tenen més nivell de segregació. En els països nòrdics, on s’opta per itineraris comuns fins als setze anys, la segregació és menor.
• De l’autonomia dels centres per a seleccionar l’alumnat.
• De l’autonomia dels centres per a establir currículums propis.
Segons Dupriez, des de fa deu o quinze anys es qüestiona el rol de l’Estat pel que fa a la regulació educativa. Es critica el centralisme i la poca eficàcia d’aquest tipus de gestió. En contraposició apareix un nou model: l’Estat ja no és el gestor sinó l’avaluador. L’Estat defineix objectius, dóna recursos i avalua els resultats. Els centres educatius tenen autonomia per a gestionar-se. Per a Dupriez no hi ha demostració empírica que l’autonomia dels centres signifiqui un augment del nivell escolar de manera global. Dupriez considera que l’excés d’autonomia pot significar que cada centre estableixi nivells curriculars diferents. En els casos en què a més són centres on es produeix segregació, l’autonomia es transforma en una rebaixa del nivell per a adaptar-se al tipus d’alumne.
Conclusions. Factors per lluitar contra la segregació
• Intervenció en altres àrees socials que també afecten la segregació, com ara l’habitatge, la salut, la feina. La segregació no és l’única causa dels mals resultats escolars. Cal fomentar el suport de la família. O les polítiques de discriminació positiva a les escoles, que no van contra la segregació, però que poden reduir les desigualtats socials.
• Regulació del model d’inscripció.
Caldria prioritzar els criteris que fomentessin la mixitat. Segons Dupriez, però, la regulació que s’estableixi ha de tenir la legitimitat del col•lectiu professional i dels pares. Dupriez posa l’exemple de Bèlgica, on es va intentar establir una iniciativa per la qual, en cas d’empat a punts, un sorteig determinava l’escola on havien d’anar els infants. La iniciativa va fracassar perquè la societat no entenia que la tria d’escola es fes d’una manera aleatòria.
• Regulació del currículum i avaluació externa.
Cal un currículum nacional que estableixi uns nivells homogenis per a totes les escoles. Els centres poden tenir autonomia per a desenvolupar aquest currículum, sempre que amb mètodes diferents s’assoleixi el mateix nivell. Dupriez és contrari a adaptar el currículum al tipus d’alumnat quan això significa rebaixar el nivell. A més, l’autonomia dels centres ha d’anar acompanyada del control dels resultats amb avaluacions externes. L’avaluació ha de servir per a millorar, no per a sancionar. Dupriez critica el model britànic, en què l’obsessió pel mesurament s’ha convertit en un problema, perquè l’avaluació és pública i marca els docents i les escoles que no obtenen bons resultats. Per a Dupriez l’experiència dels països nòrdics és molt més positiva.
• Recursos addicionals per a garantir la igualtat.
Les polítiques de discriminació positiva a les escoles, que no van contra la segregació, però poden reduir les desigualtats socials.

Comunicació oral escrita i digital 23/11/09

Avui dia hem començat una nova activitat pertanyent al mòdul Processos i contextos Educatius II, anomenada “Territori” que es basa en desenvolupar un tema relacionat amb un territori en concret. Utilitzant els recursos adients per tal de desenvolupar l’exposició, tals com suports audiovisuals.
Aquesta activitat és avaluada per la Lluïsa Cirera i En Xavi Ávila. Així com també per cada company de grup.
Els primers en exposar van ser:

•  Laura Sánchez i Macià Bagur: “Menorca"
•  Marc Pérez i Eduard Santos: "El Baix Llobregat"
•  Laura Millán i Jo: "Les festes de maig de Badalona"
•  Anna Llongueras i Anna Español:"Sant Andreu de Palomar"
  

REFLEXIÓ PERSONAL:
Aquesta nova activitat em va semblar bastant amena i entretinguda, ja que cadascú escollia el tema relacionat amb el territori que li semblava interessant. Em va sorprendre positivament per que pensava que tots escolliríem temes semblants, i no va ser així.

Museu de Badalona

Badalona (el Barcelonès), amb 217.000 habitants, ha estat elegida la propera Capital de la Cultura Catalana per l'any 2010 i, d'aquesta manera, he volgut anar al museu de badalona i visitar-lo ja que, sincerament no hi havia anat encara i així poder veure les coses més interessants i fascinants i informar-me en quant temes que tinguin a veure amb l'educació.

Primerament caldria dir que es fan visites guiadoes on el nombre mínim de persones per grup són 25 i que amb els escolars, sempre ha d'haver un responsables que els acompanyi. Els horaris de visita en grup són:
Dilluns a dissabte de 10:00h. a 14:00h. i de 16:00h a 20:00h. i diumenges i festius de 11:00h. a 14:00h. així que ens trobem amb un ampli horari per visitar-lo.
El material de suport que s'utilitza en les visites són uns dossiers didàctis amb continguts dirigits al mestre o responsable de grup i amb un assessorament didàctic a la biblioteca amb publicacions científiques i de divulgació que es poden consultar.
També trobem un carnet d'identificació personal anomenat "Amics del museu" que permet descomptes en les activitats i les sortides culturals que es fan al museu, l'entrada gratuïta a les termes i sempre estan informatis de les novetats del museu.

A la Badalona dels anys trenta, van confluir-hi diversos factors favorables al desenvolupament de la investigació arqueològica que havia de portar a esbrinar els orígens de la ciutat i el seu passat antic. Una part molt àmplia de l'antic solar de la romana Baetulo havia romàs fins aleshores dedicat a terra de cultiu. Era l'anomenat Clos de la torre, que a llevant i migdia de la Torre Vella, la casa dels feudals de Badalona, S'havia convertit en una mena d'illa sense urbanitzar, al bell mig de la vila que des del segle XVIII no parava de créixer. Dia a dia, però, es feia més evident la necessitat d'iniciar la seva integració d'alguna manera en el teixit urbà modern.
Els primers cops de pic, l'any 1934, van mostrar mol depressa que, el que havia pogut semblar una dèria del jovent de l'Agrupació, es revelava com una emprsa de gran transcendència a causa de l'espectacularitat de les seuccesives troballes que s'anaven fent. L'excavació, dirigida per Joanquim Font i Cussó va posar a la llum un interessant sector de la fortificació. Primerament van trobar 24 metres d'una muralla amb una potent torre que defesnava una de les entrades a la cituat i tres figures rellevants i molt importants que durant 40 anys van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona i van ser retornades: la "Tàbula Hospitalis", peça de bronze gravada que dóna fe del pacte fet pels ciutadans de Baetulo amb un important personatge i feia càrrec del patronatge de la cituat, les pollegueres de bronze de la prota romana i la Venus, una petita escultura tallada de marbre blanc que possiblement hagués format part del mobiliari de la casa palau. Representa la deessa de la bellesa, de l'amor i de la fecunditat. Es conserva el cos i part de les cames.

ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ

Història

L’escola està situada al carrer Telègraf 58, al barri de El Guinardó, Barcelona. Un barri amb un to residencial, presidit per un gran pulmó verd que és el parc del guinardó. El barri té una intensa activitat associativa, destacada pel seu centre cívic.

Projecte Educatiu

L'Escola entén el treball escolar com a mitjà per arribar a una educació integral dels nens i nenes:

- Potenciant els valors del respecte i valoració de l'entorn social i natural, de la solidaritat i col·laboració, de l'esforç, de l'esperit crític, de l'afectivitat i de la identitat personal i col·lectiva.

- Guiant els nens i les nenes en la construcció de l'aprenentatge a partir de les seves pròpies experiències i interessos.

L'Escola considera important mantenir relació i col·laboració amb les diferents entitats del barri per arrelar-se amb l'entorn.

L'Escola Estel del Guinardó es defineix com a Escola Catalana i utilitza el català com a primera llengua, amb l'objectiu de donar a tots els nens i nenes, sigui quin sigui el seu orígen, un ensenyament arrelat a la comunitat on viuen, i al mateix temps, treballar per a la normalització lingüística del país.

L'Escola respecta les creences religioses i ideològiques de totes les famílies però considera que la iniciativa de qualsevol educació religiosa concreta s'ha de realitzar a les comunitats on estiguin vinculades les famílies.

Consideren la comunicació, la relació i la col·laboració amb les famílies com un element imprescindible per aconseguir una educació coherent del nostre alumnat.

ESTRUCTURA DE L’ESCOLA

L’escola, que arriba fins a primària està dividida en tres pisos.

-          Al pis superior trobem el parvulari, als petits els van posar a dalt de tot perquè tinguessin una autonomia dins un espai controlat amb dos patis només per ells. També es formen grups unitaris diferenciats per quatre colors ( groc, verd, taronja i blau) on s’ajunten nens i nenes de diferents edats per treballar entre tots i ajudar-se.

-     Al pis central trobem el cicle inicial i a l’inferior el cicle mitjà i superior. Aquests ja estan separats per
cursos i tenen les aules d’ús comú com la de plàstica, el laboratori, informàtica/anglès i la ludoteca. 
Les instal·lacions: Sala de dormir per l’alumnat de 3 anys, Aula de racons de joc, Sala d’expressió
corporal i teatre, laboratori de ciències amb noves tecnologies, aula de plàstica, cuina pròpia, aula
d’informàtica i mitjans audiovisuals, biblioteca, poliesportiu municipal i menjador així com dos patis de 
parvulari i un més gran pels altres cicles.

Línia de treball

L’Escola ESTEL-GUINARDÓ té per eix central de la seva actuació el respecte a l’alumnat, als seus interessos i a les seves necessitats.

Eduquen perquè l’alumnat sigui capaç de Conèixer-se i acceptar-se. Pensar i decidir de manera autònoma i responsable i adaptar-se a les situacions canviants

Per això es fa:

• Expressió i comunicació emocional
• Filosofia
• Treball individual
• Projectes de treball de 3 anys a 4t
• Tutoria individualitzada amb l'alumnat de 2n a 6è
• Assemblees de classe a primària
• Ús d'ordinadors i de mitjans audiovisuals com a eina d’aprenentatge i de treball
• Informàtica a 5è i 6è
• Tècniques d'estudi a 5è i 6è

Com vam poder observar a l’escola es dóna molta importància a la comunicació, així que es procura que els alumnes tinguin experiències riques en relacions humanes, disposin de temps i eines ( materials, metodologies, propostes educatives) per expressar els seus sentiments i vagin així reafirmant la seva autoestima i la seva empatia, vers els altres.

Vam descobrir que un cop a la setmana a classe, els nens parlen dels problemes que pateixen al col·legi, reflexionen sobre aquests, i tracten d’arribar a conclusions per tal de solucionar-los i tractar d’evitar-los. Crec que aquesta es una pràctica molt enriquidora pels nens, ja que així aprenen tant dels seus errors com els dels altres. Aquesta pràctica està molt relacionada amb la concepció d’escola humanista, ja que aquesta fomenta l’expressió de sentiments, emocions i afectivitat, i considera les relacions humanes com a valor fonamental per a les persones. També veig molt relacionada aquesta pràctica amb un dels drets dels infants estudiats a SFE, El dret d’opinar, a dir el que pensen i senten amb llibertat.

També vam anar per les classes i vam veure que estaven distribuïts per grups, i que cada classe tenia racons de treballs diferenciats. La qual cosa ens va recordar molt al mètode de la Maria Montessori, que utilitzava racons diferenciats segons la temàtica de l’ensenyament.

Per conviure i participar en diferents contextos socials es fan:

• Grups unitaris a parvulari
• Col·laboracions entre l'alumnat de diferents edats
• Treballs comunitaris en l'àmbit escolar
• Treball monogràfic d'escola
• Tallers de matemàtiques, de plàstica, d'expressió corporal, d'expressió escrita i oral (català, anglès i 
• castellà)
• Teatre
• Treball sistemàtic d'habilitats socials i de relació
• De la plàstica i la música un llenguatge d'expressió d'escola
• De la participació de les famílies un eix bàsic de comunicació i complicitat

Ens va sorprendre gratament que en aquesta escola es portessin a terme els “treballs de col·laboracions”, que consisteixen en que alumnes de cicle mitjà i superior facin estones de treball compartit amb nens de parvulari i cicle inicial, ajudant-los amb els deures, llegint contes, etc. Penso que aquesta és una activitat positiva ja que La coneixença, la relació, l'aprenentatge compartit entre infants de diferents edats és una gran oportunitat per viure i adquirir valors com la solidaritat, el respecte i l'empatia.

En quant als tallers, aquests donen la possibilitat de treballar amb un grup reduït d'alumnes i per tant de poder aprofundir i arribar més enllà en la matèria que es tracti. Es dona la possibilitat als infants d'aportar els seus processos i de ser una part més activa del treball; i als mestres, de poder seguir més de prop els progressos i acompanyar, estimular o reforçar aquells aspectes que es consideren més essencials.

Com ens va explicar el director del centre, el paper de les famílies a l'escola es imprescindible. És entès com una relació de complicitat amb els mestres, i com una continuïtat de la tasca educativa amb els seus fills/es.

Els espais de relació entre família i escola, van des de la trobada diària i quotidiana, en l'educació infantil i cicle inicial; passant per la col·laboració de les famílies dins l'horari escolar, ajudant en tallers de manualitats, acompanyant a piscina, portant conjuntament amb els alumnes l'hort i la jardineria de l'escola, aportant els seus coneixement i professions per a tasques escolars que ho requereixin; a les relacions més adreçades al seguiment del propi infant (entrevistes) i del grup classe (reunions d'aula); a espais familiars, creats per a poder compartir amb altres famílies del centre les inquietuds que l'educació dels fills/es ens desperten, amb l'orientació d'un professional de l'escola (dos grups de famílies, un de fills de 3 a 8 anys i un altre de 8 a 12 anys).

Tot aquests treballs en família comporten a millorar i a enriquir les relacions personals entre pares, mares i fills i tot l’entorn de l’escola mateixa.

“ L’escola aprèn dels nens, els nenes de l’escola, els nens dels pares, els pares de l’escola, l’escola dels pares i els pares dels nens.”

L’ AMPA té una gran importància,ja que ha tingut des de sempre un paper essencial per tal que l'escola tingui la qualitat que vol oferir.

• Suport docent:  sisena hora de parvulari, biblioteca, material escolar, sortides, colònies, piscina
• Temps de migdia
• Servei d´acollida: de 8 a 9 del matí, per tal de facilitar la conciliació familiar-laboral
• Activitats extraescolars
• Casal d’estiu
• Festes

Per respectar i valorar l’entorn natural i social es fan:

• Sortides al medi natural
• De l'entorn cultural i natural més proper la base del treball escolar
• Colònies de 4 anys a 6è
• Sortides a exposicions i museus
• Consum responsable i reciclatge de material escolar

Valoració personal:

Penso que aquesta escola porta a terme un projecte educatiu molt humanista, centrat en l’afectivitat dels nens, les relacions interpersonals .

Fundació Ateneu Sant Roc Badalona

Sant Roc: un barri de Badalona
A meitat del segle passat, a la ciutat de Badalona, es va donar un important resurgiment econòmic de la indústria de la nostra ciutat que havia superat en part les conseqüències de la Guerra Civil espanyola. Durant aquest anys hi ha una gran demanda de mà d’obra de la indústria badalonina que ocasiona l’arribada massiva d’immigrants procedents d’altres províncies de l’estat espanyol. Aquest creixement es produeix de manera descontrolada i sense cap planificació motiu que té com a resultat greus problemes urbanístics i d’infraestructures, així com la difícil integració dels nouvinguts.
Les conseqüències d’aquest esdeveniment és la creació de barris periferics i una desmesurada dèria constructora de noves vivendes per tal d’allotjar als nouvinguts. La majoria de les promocions són d’iniciativa privada, a càrrec d’immobiliaries sense escrúpuls que només pensen en construir sense preveure un mínim d’equipaments i serveis. Sant Roc és un d’aquest barris però construït amb iniciativa pública per tal d’eliminar zones de barraquisme de Barcelona i Badalona, acollir als damnificats per les riuades de l’any 1962 i compensar les expropiacions que es van fer per a construir l’autopista.

El Centre Social Cultural Sant Roc

Al seu inici, les vivendes de Sant Roc són de molt baixa qualitat i molts d’aquests pisos es sobreocupen. Quasi bé la meitat dels veïns són de fora de Catalunya i es concentra una població d’ètnia gitana que suposa un 25% del total de població del barri.
La falta d’equipaments mínims (llum, pavimentació...) i serveis (escoles, centres de salut...) va motivar l’aparició de les reivindicacions veïnals i la creació del Centre Social Cultura Sant Roc. Va ser creat l’any 1969 a iniciativa de la parròquia i va comptar amb les vocalies de Joventut, Infantil —que es va convertir en l’actual Esplai Borinot (de la Fundació Ateneu Sant Roc)—, Colònies, Grup de Dones, Cultura, Habitatge i dos consultors: un de mèdic i un de jurídic.
Per manca d’entesa amb la directiva del Centre Social, l’any 1987 es va decidir formar una entitat autònoma a fi de poder proseguir el treball de promoció sociocultural i educativa d’una manera independent i sense presions externes. Neix L’Ateneu Popular Sant Roc.

Ateneu Popular Sant Roc
Des de l’any 1987, l’Ateneu Popular Sant Roc va prendre el relleu de la labor sociocultural del Centre Social en el barri. El barri no és el mateix que a la dècada dels 60 i la tasca de l’Ateneu Popular Sant Roc intenta donar una resposta més actualitzada als nous problemes del moment. Promou activitats relacionades amb la cultura, l’esport, el temps lliure, la sanitat, l’educació, el pacifisme, l’ecologia i el medi ambient, i totes aquelles que siguin d’utilitat pública o interès social envers la tasca educativa i sociocultural dels ciutadans.
Fundació Ateneu Sant Roc
L’any 2005 l’Ateneu Popular Sant Roc ha crescut, hi ha molts projectes per portar a terme i hi ha una dedicació constant de moltes persones que s’impliquen amb il•lusió, és per això que cal donar un pas important i esdevé Fundació Ateneu Sant Roc.
Actualment segueix aquesta inquietud de part de la gent del barri per fer coses que millorin i dignifiquin la vida dels seus habitants. La Fundació Ateneu Sant Roc vol seguir al costat dels veïns i veïnes i treballar per la cohesió social, fomentant la participació i incidint, especialment en els col•lectius en risc d’exclusió social.
La Fundació sempre intenta estar atenta a la realitat que ens envolta per tal de donar resposta a les noves situacions que ens trobem. Som un grup de gent que qüestiona la seva feina i adapta els seus projectes a les necessitats que detecta.
Treballen a través de diferents projectes adreçats a totes les edats:
• Amb els infants i joves del barri portem a terme un treball compensatori i preventiu que eviti, en la mesura dels possibles, el deteriorament de les situacions de risc,
• Amb les famílies i la resta d’adults on és fonamental crear espais de trobada per tal d’augmentar la formació i la participació social.
• Darrerament, amb el canvi de població fomentem la relació intercultural entre els diferents col•lectius treballant des del coneixement mutu i el respecte

QUI SON?
La Fundació Ateneu Sant Roc és una entitat d’iniciativa social formada per un grup de persones convençudes de que la transformació social és posible i que a més de promoure diversos projectes socioeducatius al barri de Sant Roc adreçats als infants, joves, adults incidint de forma molt especial en els col•lectius en situació d’alt risc social, es compromet amb el barri de Sant Roc. La riquesa d’aquesta entitat és el gruix de persones: treballadors, voluntaris, usuaris, col•laboradors... que fan possible que cadascú des de la seva posició treballi i es comprometi a fer de l’entitat un referent per a molta gent.






Finalitat
Promoure diversos projectes educatius, socials i culturals adreçats als infants, joves i adults, tot incidint d’una manera especial en els col•lectius en risc social.


Àmbit d’actuació
• Organitzar activitats educatives, socials, culturals i de lleure adreçades a la població amb especials necessitats.
• Facilitar la cohesió social i la prevenció en col•lectius en risc d’exclusió social.
• Potenciar noves idees i actuacions que dinamitzin la vida cultural i social del barri.

PROJECTES
Aquest ssón alguns dels projectes que la fundació té en marxa i que vam poder observar en primera persona. Observant els espais on es porten a terme aquestes activitats.

Formació Global de Dones


Projecte de la Comissió Socioeducativa del PLADECO (Pla de Desenvolupament Comunitari de Sant Roc) i impulsat per 8 entitats i serveis del barri.
• Objectius: Ésser un espai de trobada i d'ajuda mútua, augmentar la formació i participació de les dones i potenciar la seva incorporació als serveis, recursos i organitzacions existents en el barri. És un nou plantejament de la formació global i permanent d'adults, des d'un treball comunitari on els protagonistes són el mateix col•lectiu.
• Dirigit a: 45 dones d'edats compreses entre 16 i 55 anys, totes amb responsabilitats familiars, situació econòmica molt precària, nivell cultural baix i poc temps per dedicar-se a la formació acadèmica i/o professional (majoria d'ètnia gitana).
• Horari d'activitats: Dilluns, dimecres i dijous de 10 h a 12 h.
• 3 grups de treball: Espai Mare-nadó, espai Aula i espai Trobada.
• Activitats: Mòduls formatius, alfabetizació, xerrades, neolectores, atenció a les necessitats bàsiques, tallers d'informàtica, costura i cuina, festes.
S'ofereix servei d'Educació Infantil per infants fins a 36 mesos, conjuntament amb el projecte Grup Laila.

En aquesta web podem veure un reportatge que va fer TVE sobre un projecte de dones portat a terme per la fundació ateneu que consta en l'exposició artística de "arpilleras" confeccionades per les dones que hi participen.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091207/caleidoscopio-mujeres-cosiendo-historias/644575.shtml#


Centre Obert Infantil 

Projecte dirigit a nens/es d'edats compreses entre 5 i 12 anys (la majoria d'ètnia gitana) que formen part de famílies amb greus dificultats econòmiques, problemes de convivència familiar i altres formes d'inadaptació, deficiències en qüestió de salut, etc.
La capacitat actual és de 45 nens/es.
• Activitats diàries: Berenar, ludoteca, mediateca, informàtica, esports, taller d'expressió i programa sociosanitari (rentar-se les mans, dutxes, raspallat dental...).
• Altres: Percussió, fang, jocs de pati, contes, cançons, danses, xanques i sortides. També participen en activitats d’altres programes (casals, colònies, festes de barri...)

Aula Oberta


Projecte adreçat a infants a partir de 5 anys nouvinguts amb necessitats de reforç lingüístic com a element integrador. Proporciona un espai i l'ajut necessari per afavorir el seguiment del procés escolar.
Participen nens i nenes de diferents procedències: Marroc, Paquistan, Bolívia, Romania...
• Activitats: Espais dedicats a la conversa a través de temes d'interès per als infants, biblioteca, reforç escolar, utilització de la informàtica per l'aprenentage de l'idioma, participació en activitats d’altres projectes de la Fundació.


Aula d'Informàtica

Programa transversal que té com objectiu apropar els col•lectius més desfavorits a les noves tecnologies.
Consta de dues sales equipades amb 17 ordinadors connectats entre ells a través d’una xarxa interna amb impressora. Tots els ordinadors estan connectats a internet, línia ADSL.
L’Aula d’informàtica ofereix:
• Cursos d'introducció a la informàtica i d'aprofundiment, amb una participació de més de 100 persones.
• Espai setmanal per a diferents projectes de la Fundació.
• Els divendres està oberta al barri.

CONFERÈNCIA EULÀLIA BOSCH - FER DE MESTRE

Tema basat en: pensar en fer de mestre en el marc d’una ciutat, concretament en el marc de Barcelona.
Quan neix, un nen és un immigrant en el món i en la seva ciutat. Els Mestres hauran d’ensenyar el món als nens. Al llarg de la vida d’un nen hauran moltes persones que seran com mestres per a ell, i que hauran de guiar-lo en el camí d’aquesta vida.
La ciutat on es cria un nen té una importància fonamental, ja que l’entorn té una influència molt gran en el seu desenvolupament. L’educació pesa en l’entorn de la ciutat amb la cultura que aquesta en té. L’escola ha de fomentar aquesta cultura, l’ha de posar a primera plana. Els nens han de conèixer la seva ciutat i nosaltres hem d’ajudar-los a descobrir-la, a trobar els secrets que aquesta amaga. Hem de fer de guies i companys dels nens que van creixent.
Els nens són curiosos per necessitat, fan preguntes per ubicar-se en aquest món. Els mestres han de trobar i alimentar aquesta curiositat. El gran aliat del mestre són les arts, generen el plaer de la comprensió i l’admiració.
Eulàlia Bosch ens presenta la web Any Cerdà, on podem veure un mapa de la ciutat de Barcelona, i es pregunta per què mai no s’assenyalen les escoles als plans. I ens explica que abans, quan es feien els plans de les ciutats no es pensava en la construcció de les escoles, per això moltes tenen estructura de pis, amb escales.

L'impacte de les TIC en l'educació

TIC y educación


Existen dos perspectivas posibles a la hora de analizar las tecnologías de las información y la comunicación (TIC) y la educación: una analiza los cambios tecnológicos y culturales y su relación con la educación y otra se centra en el uso educativo de las TIC. Evidentemente, una y otra quedan incompletas si se abordan de forma excluyente.

Desde la perspectiva más general, aquella que reflexiona sobre las TIC y la educación-cultura [> TIC, educación y cultura...] se constata no sólo la magnitud de los cambios actuales y futuros, sino los componentes cualitativos de ese cambio: así, hay quien habla de `descentramiento de la escuela´, de cambio sociocultural, de la necesidad de una nueva pedagogía... Y todo ello sin olvidar los componentes de desigualdad social y territorial que las TIC presentan. Podríamos hablar de `ambivalencia´, aunque sabiendo en qué contexto operamos: junto a su posible uso enriquecedor y socialmente crítico, seamos conscientes de la potencia del pensamiento y acción tecnológica dominante, de su inserción en un sistema socioeconómico dirigido por el lucro (y con tendencia, si no se combate, al `monopolio Microsoft´). [> Sociedad y uso sociocrítico]

En cuanto al uso educativo de las TIC, parece claro que éstas abren nuevas posibilidades, pero a condición de que:

• superemos las orientaciones tecnocrática (los medios por los medios) y míticas (la salvación por la vía de las nuevas tecnologías)
• insertemos el uso de las TIC en una pedagogía diferente a la habitual, preocupada sólo por la transmisión pasiva y/o la destreza técnica, evitando usar las TIC sólo como medio novedoso o con finalidad en sí mismas
• tengamos en cuenta la desigualdad social y territorial[1], que las TIC pueden aumentar (por ejemplo, si el acceso a Internet favorece el aprendizaje en un área, pero unas personas lo tienen en el hogar y otras no); el objetivo igualitario ha de ser fundamental y permanente, tanto en la forma de usar las TIC en la educación como en la pelea por su democratización social
  
• no olvidemos las diferentes sensibilidades y formas de aprendizaje del alumnado (por ejemplo, diferentes formas de acercamiento y trabajo entre chicos y chicas, en algunos casos al menos
  
• utilicemos las TIC relacionando críticamente lo `real´ y lo `virtual´, de tal forma que se enriquezcan ambos contextos

no olvidemos que el uso de las TIC significa, en algunos sentidos al menos, un aumento de la `dependencia tecnológica´, lo que implica limitaciones prácticas, socioeconómicas y personales.

Así, será posible aprovechar educativamente las potencialidades de las TIC [ El uso educativo de las TIC]:

• La interactividad (persona / máquina y entre personas)
• Comunicación y colaboración sincrónica y asincrónica
• Facilidad de la comunicación a distancia
• Comunicación electiva. Individual / múltiple.
• Carácter multimedia
• Estructura hipermedia, estructura reticular
• Numerosas posibilidades colaborativas
• Editabilidad y publicabilidad de lo realizado
• Accesibilidad de la información
• Podemos destacar algunos usos concretos [> El uso educativo de las TIC]:
• Internet como fuente general de información
• Creación de páginas y sitios web
• El correo electrónico como medio de comunicación
• El procesador de texto como herramienta de aprendizaje
• El aprendizaje colaborativo en comunidades virtuales
• Aplicaciones educativas y materiales digitales usados por el alumnado
• Programas para la creación de materiales educativos

La societat digital

Fet per Laura Millán i Jo.

Comunicació oral escrita i digital 13/11/09

Aquesta sessió de COED Va començar amb les activitats de recitació, on van participar onze companys més.
Més tard, vam començar amb “els debats” El d’aquest dia tractava sobre l’escola pública i la privada.
El debat va ser encapçalat pel Macià, qui també feia de moderador
L’equip que defensava l’escola provada estava format per:
l'Àngel, l'Eduard i Carles, la Marta, el Javier
I per l'altra banda, l'equip a favor de l’escola pública estava format per l'Alba, L’Esteve, El Marc, l'Oscar i el Pere.
Ambdós equips van fer ús de suport visual tal com dades gràfiques i estadístiques per tal de reforçar la seva defensa.

REFLEXIÓ:

El tema del debat em va semblar molt interessant i crec que cada grup ha deixat molt clara la seva posició. Em va agradar com cadascú defensava el seu tema, amb molta convicció i credibilitat.

AMPLIACIÓ:

He trobat un article pertanyent al “diario de Córdoba” on es reflexiona sobre el tema tractat al debat, que em va sembla molt interessant.

 Educacion publica versus educacion concertada ( Diario Córdoba - 16/05/2007 )

SEMINARI 13/11/09

RESUM
Avui al seminari vam començar amb la posada en comú del llibre “El caçador d’estels” d’en Khaled Hosseini, mitjançant la resposta a una de les cinc qüestions proposades per la Lluïsa.
Aquestes eren:
-Arguments de la novel•la.
-Descripció personatge principal.
-Descripció personatge secundari.
-Descripció de l'ambient social.
-Recomanació de la novel•la a un amic.
A mi em va tocar desenvolupar la descripció de l’ambient social.
En finalitzar l’activitat, vam continuar amb les presentacions de les revistes d’educació. Avui va ser el torn de L’Eva Ladevesa, amb la revista: ” Organización y gestión educativa”
Carcaterístiques:
Editada en Castellà, a Madrid des de 1993
Periodicitat: bimensual
Cost: Individual 12€, Anual, 64,60€
La revista constava de diversos apartats:
1. Editorial: escrit pel director
2. Notícias
3. Foro abierto: llibertat d'expressió
4. Artículo de actualidad educativa
a) Monogràfic: Es centra en el tema que tractarà la revista
b) Opinió: Articles que opinen sobre: Competències bàsiques del projecte educatiu, Implicació del professor i de l'alumne; Institucions; Disseny i desenvolupament del currículum escolar
c) Experiencias
d) Buenas prácticas
e) Entrevistas
f) Para profundizar: pàgines web, llibres, etc
La qüestió escollida per l’Eva per al debat va ser: Creieu que tothom en acabar l’ESO adquireix les competències bàsiques marcades al currículum?
Més tard, La Sara Olmo ens va presentar l’actualitat educativa. Ens va parlar de diferents notícies que sorgiren durant la setmana, com per exemple: Estrasburg en contra dels crucifixos a les escoles d’Itàlia, S’impulsen els aliments ecològics a les escoles. I altres articles d’opinió sobre l’educació obligatòria fins els 18 anys.
L’article que va escollir per a profunditzar va ser La implantació del nou màster de secundària, el qual substitueix al certificat d'adaptació Pedagògica (CAP).

REFLEXIÓ
En quant al caçador d’estels, m’agradaria dir que malgrat ésser un llibre gruixut, quan es comença a llegir,resulta ser molt entretingut, t’enganxa i et fa sentir-te a la pell del protagonista. És un llibre que tant et fa somriure com que et fa posar-te nerviós o fins i tot plorar. M’ha agradat molt també per què amb aquesta història podem posar-nos una mica a la pell dels nens que viuen a països conflictius com ara Afganistan i veure el seu patiment des d’una mica més a prop.




AMPLIACIÓ

En aquest vídeo podem veure una entrevista a en Khaled Hosseini, autor del llibre i a en Marc Forster, encarregar de portar el llibre al cinema. On ens parlen de la seva experiència.

SEMINARI 11/11/09

DESCRIPCIÓ

Aquest dia de seminari La Lluïsa ens va explicar amb tot detall el “planning” de la setmana de pràctiques. Cadascú va escollir el col·legi al qual preferia anar, generalment per distància. També se’ns va informar dels noms dels alumnes de 3º que hauríem d’acompanyar dimarts i del professors que ens acompanyarien dijous.

Després d’aclarir tots els dubtes, es va procedir amb l’exposició de l’actualitat educativa per part de la Mónica Gutiérrez, que va presentar tres  notícies diferents:

-Plans de mediació escolar: participació d’alumnes per tal de resoldre conflictes a classe.

-Professors de primera: Prejudicis envers el professorat

-Institut fins als 18: llei que s’estudia aplicar al nostre país de cara l’any que ve.

Després vam continuar amb l’exposició de la revista educativa, en aquest cas La Paula Antonell va exposar una revista anomenada “ESCUELA”

Característiques de la revista

Edició: Omnium cultural

Publicació: cada dos mesos, des de 1965

Cost: 4,80€

APARTATS

-          Devantal: Reflexió sobre el tema que tracta el títol de la revista (cada més un diferent)

-          Entrevistes: a personatges relacinats amb la educació

-          Sense pèls a la llengua: fomenta l’us correcte de la llengua.

-          Informacions i comentaris: temes d’actualitat

-          Lletra menuda: cal·ligrames

Tema escollir per al debat:  article “Nens abans que projectes” que tractava sobre la influencia que tenen els pares i el context social en una persona a l’hora d’escollir la carrera que vol seguir.

______________________________________________________________________________________________

REFLEXIÓ:

 En quant a l’article escollit per la Mónica de perllongar l’ institut fins als 18 anys, penso que no seria del tot favorable. Estic en contra d’aquesta proposta de llei, ja que penso que molts adolescents, en acabar l’ESO tenen bastant clar què volen fer, si seguir estudiant o posar-se a treballar. Ja que crec que no és necessari tenir alumnes a classe sense cap tipus de motivació  per a continuar estudiant uns estudis bàsics, en comptes de poder estar estudiant qualsevol altre tipus de formació professional que els hi ajudés a encaminar el seu futur professional.

______________________________________________________________________________________________ 

APROFUNDIMENT:

He trobat aquest article relacionat amb el tema debatut a classe que em va semblar molt útil i interessant:

Font: EL PAIS/C.valenciana MAGDA R. BROX

Los factores sociales marcan la elección de la carrera

Se inicia la cuenta atrás para que los estudiantes elijan la carrera que previsiblemente marcará su destino profesional. Más de un tercio de los alumnos eligen carrera universitaria condicionados por criterios sociales.

A finales mayo, los alumnos interesados en acceder a la universidad deberán matricularse de la selectividad. ¿Cuál es el criterio que más pesa en el estudiante al elegir carrera?

La nota de corte "emborrona" la decisión
El catedrático de Psicología Evolutiva y de la Educación, de la Universitat de València, Francisco Rivas señala que la nota de corte "emborrona" la decisión.

Rivas, con treinta años trabajando sobre ello y autor de un Sistema de Autoayuda Vocacional estudiantil premiado por el Ministerio de Educación que todavía hoy sigue siendo el referente de orientadores de toda España, recomienda que se inicien las actividades de la carrera en la adolescencia: "No hay que esperar a la universidad para saber lo que hace un abogado".
Indica que el sistema educativo español, ni siquiera con la LOGSE, favorece el desarrollo profesional a través de la optatividad. Y se felicita por el frenazo de la LOCE, que separaba a los alumnos con 13 años, una propuesta "muy discriminatoria para hacer recaer en la inmadurez escolar decisiones de tan largo recorrido".

Asesoramiento vocacional
En su libro Asesoramiento vocacional: teoría, práctica e instrumentación aborda los influjos vocacionales a través de una investigación realizada a 2.000 personas, que pone de manifiesto que el 30% escoge la carrera por criterios sociales (prestigio social, salidas profesionales, etc.); el 17%, por conducta vocacional y un 8% por oportunidad. Queda por explicar un alto porcentaje de varianza.

Estos datos reflejan que "la decisión del individuo no es autónoma", lo que podría explicar que "entre el 20% y el 30% de universitarios deje la carrera el primer año". Actualmente dirige una investigación (I+D) con 2.740 estudiantes de los últimos cursos en 12 universidades cuyos primeros datos apuntan a que un 34% de los universitarios manifiesta necesitar una especialización tras acabar la carrera. Por otra parte, las charlas profesionales a los alumnos pueden ser "muy peligrosa" y propone substituirlas por experiencias reales. "Ayuda mucho que las universidades, por el descenso de alumnos, mejoren sus sistemas de información".

Cuestión de modas
A raíz de una jornada, el área de información de la Universidad Politécnica de Valencia preguntó a los orientadores sobre los criterios de elección de los estudios universitarios. El centenar de orientadores participantes concluyó que el 21% de sus estudiantes escogió carrera por conducta vocacional. El 19,75% por salida profesional y un 18% por influencia social. La suma de estos dos últimos indicadores, ambos sociológicos, supera el anterior. El sondeo concluye que un 8% eligió titulación por nota de corte, un 7,41%, por el resultado académico y un 4,3 por las actitudes. Roberto Capilla, director del área habla de modas: "Los despidos de Telefónica condicionaron la caída de alumnos en Telecomunicaciones y las series televisivas ponen en boga otras".

Anàlisi d'un anunci

Anàlisi d'un anunci:

• 1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
• 2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
• 3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
• 4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
•  5. Valoració personal de l'anunci

 1) Explicar-ne la història que ens transmet:

Aquest anunci narra la historia de l’Eric Adjetey, un jove que viu a Ghana i que va heretar la feina del seu avi. Aquesta consisteix en l’elaboració artesana de taüts personalitzats, per tal de fer realitat els somnis dels seus inquilins en el seu "últim viatge" cap a l'etern descans. Les formes dels taüts que apareixen en l'anunci reprodueixen tot tipus d'objectes, tals com: avions, galls, peixos, cotxes descapotables i, per descomptat, una llanda de la beguda. Per inversemblant que sembli, l'ocurrència ha acabat convertint-se en tradició popular en la zona.

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.

Com se’ns diu al principi de l’anunci, la historia té lloc la ciutat d’Accra, Ghana. Es pot observar que es una ciutat bastant humil, formada per barraques.

Les escenes tenen lloc al taller del protagonista i als exteriors d’aquest, als mateixos carrers de la ciutat. Veiem que molts d’aquests carrers estan sense asfaltar i son de sorra. També podem observar una altra toma que té lloc a la platja de la ciutat, que es transforma en escenari d’una pel·lícula provinent d’un taül-projector obra d’en Eric.

La majoria del plans son generals, ja que volen englobar tota l’escena. També hi ha parts en les quals s’utilitzen els primers plans i plans mitjans, sobretot quan s’enfoca al protagonista o es vol ressaltar alguna cosa, tal com els taüls.

En quant als colors, cap destacar que en tot l’anunci s’utilitzen uns colors molt vius, tan a les vestimentes de les persones, a la pintura de les cases de la ciutat i fins i tot als taüls. La música sembla africana i té un ritme molt alegre, al principi es poden distingir maraques, xilofons, etc. Cal destacar que la música va in crescendo, es a dir, al principi de l’anunci només s’escolta la melodia, a la meitat es comencen a escoltar veus que canten el cors i al final s’escolta la música una mica més forta, amb la incorporació de nous instruments, com trompetes i amb la veu del cantant.     

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten

En quant als personatges, podem destacar la figura de l’Eric, que ve a ser el protagonista de la història. Transmet la figura de serun noi molt alegre, tranquil, molt treballador i amb molt de talent artístic.

La resta de personatges de l’anunci són ajudants de l’Eric, familiars del seus clients i gent del poble, fins i tot hi trobem una orquestra que toca a un funeral. Tots ells transmeten alegria i felicitat tot estar envoltat d'un ambient tan amarg com ve a ser la mort.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...

"Ésta es la historia de mi abuelo y sus ataúdes de fantasía. Su madre siempre soñó con volar en avión... y al final lo logró. Mi abuelo le hizo un ataúd como éste. El siempre decía que tenemos que luchar por alcanzar nuestros sueños... hasta el último día.

Después recibió más encargos. Recuerdo a un vecino que soñaba con conducir un descapotable y sentir el viento en su cara. Se lo hicimos. El artista del pueblo nos pidió un ataúd proyector para poder estrenar algún día su película. Y ese día llegó.

Hoy enterramos al tío John. Nos encargó un chili, ¿no sé por qué? La vida es extraña y maravillosa y cada uno sueña lo que le da la gana.

El ser humano es extraordinario."

El discurs verbal es desenvolupat pel mateix Eric, el protagonista d’aquesta història.

Al primer paràgraf ens explica la història de la seva feina, com va començar amb una idea que va tenir el seu avi, la idea de construir els taüls segons els somnis que tinguessin els seus propietaris. Somnis que si no s’havien pogut complir en vida, es complirien d’alguna manera simbòlica a traves del taüls, a l’hora del seu descans infinit.

Al segon paràgraf L’Eric ens vol donar un exemple d’aquesta història amb el somni que tenia u veí seu.

Al tercer paràgraf reflexiona sobre la vida, diu que és estranya i a la vegada maravellosa, eslògan de tota la saga d’anuncis de “la nova era” d’aquarius.

Penso que amb aquesta frase i els contiguts del anuncis, es vol demostrar les diferents concepcions que es tenen de la vida arreu del món. I que és igual lo diferents que siguem, L’important és que tots, com a ésser humans som únics i extraordinaris.

 5. Valoració personal de l'anunci 

Aquest anunci em va agradar molt des de la primera vegada que el vaig veure. Ja que tracta un tema tan trist i angustiós com és la mort d'una manera insòlita, es viu com una celebració, en un ambient d'alegria i optimisme. És destacable que xoca molt amb la nostra cultura occidental, en la qual el tema de la mort és concebut d'una manera més conservada i com a tema tabú.

M'agrada no tant pel que l'Eric i la seva família son capaços de fer,sinó pel missatge d'optimisme i de força que ens transmeten perquè lluitem per complir els nostres somnis, així sigui l'últim dia