Comunicació oral, escrita i digital 9/10 i 16/10/09

COED  9/10/09  

Aquesta classe de COED va ser tota teòrica, i tractava sobre “la llengua que han de saber els mestres” és a dir, un llengua clara, ben parlada, sense errors gramaticals, sense barbarismes ni castellanismes, etc.

16/10/09

En Aquesta classe de COED La professora ens va tornar els apunts que li havíem entregat el darrer dia i vam continuar amb la teoria corresponent. Aquest son els punts que vam tractar, relacionats amb l'expressió oral i escrita que ha de tenir un bon mestre :

En la expressió oral:

1. Ús de frases fetes i refranys
2. Morfosintaxi genuïna
3. Ús correcte dels verbs

En la expressió escrita:

1. Correcció ortogràfica
2. Estructuració del text
3. Puntuació
4. Riquesa de vocabulari; Precisió del significat; Absència de barbarismes; Ús de frases fetes i refranys; Morfosintaxi genuïna; Ús correcte dels verbs: És el mateix que en la expressió oral.
5. Cal·ligrafia i pulcritud

 En acabar de prendre apunts, ens vam juntar en grups de tres i vam haver de respondre unes preguntes relacionades amb les diferències entre rondalles i llegendes.

REFLEXIÓ:

Crec que per a un mestre és indispensable tenir un llenguatge correcte, tant escrit com oral, ja que hem de pensar que serem l’exemple per excel·lència dels nens que atenguin les nostres classes. Hem de ser conscients que els nens, tot el que veuen, ho fan. Per això hem d’aprofundir en els nostres coneixements sobre la llengua per tal d’evitar qualsevol error.

APROFUNDIMENT:

Com que no em va quedar gaire clar la definició de rondalla, ho vaig buscar:

Les rondalles són un patrimoni cultural molt ric que fins fa poc temps es transmetien per via oral. Mossèn Antoni M. Alcover i l'editorial Moll permeteren que en quedés constància escrita i estigesin a l'abast de tothom que les volgués llegir. Altres autors han fet diverses adaptacions, estudis,...i ara, arriba en un nou format: una rondalla interactiva, a través de l'ordinador, on es veu, s'escolta, es llegeix i s'actua per separat o a la vegada

Rondallista sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. 
Les rondalles, abans, eren contades en un rotlle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions una cultura que a causa de l'avanç del "progrés" i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparèixer. 

Què és una Rondalla?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris,desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té  unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. 

A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura indoeuropea. 

Classificació de les Rondalles.

Hi ha tres grans grups:

a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.

b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.

c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària. Hi  intervenen persones que es comporten de  manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa.  

Característiques de les rondalles.

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. 

a) Estructura narrativa fixa: (Noves lectures de rondalles valencianes, G. Lluch i R. Serrano)

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

·         Situació inicial: Presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.

·         Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial. 

·         Acció: Reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part  més important de la narració. 

·         Resolució: El resultat de les accions precedents. 

·         Situació final: Tornada a una situació estable diferent de la inicial. 

b) Tipus de personatges que apareixen 

A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots): l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi.