Comunicació oral escrita i digital 06/11/09

DESCRIPCIÓ:

Aquest dia de classe se’ns van tornar els treballs de “Com parlar bé en públic” i després vam començar amb l’activitat de “recitacions”, la qual consta en recitar un text, poema, conte, etc. De memòria durant 2 o 3 minuts. Aquesta recitació serà avaluada per 3 companys diferents.
Aquest dia van exposar 15 companys diferents.


REFLEXIÓ:

Crec que l’activitat de recitar de memòria és un exercici útil per tal de començar a perdre el temor i els nervis a parlar en públic davant d’un públic nombrós. Però també crec que els nervis ens poden trair en qualsevol moment i això pot influir molt en la percepció que l’avaluador tindrà de la persona avaluada. Per aquest motiu, hem d’aprendre a controlar els nervis i a treure profit d’ells, tal i com ens diuen els autors de “Com parlar bé en públic”.

APROFUNDIMENT

Una de les recitacions que més em va agradar va ser la de La María Pérez, que ens va explicar la Llegenda de Sant Jordi. Abans de viure a Catalunya, no coneixía pas aquesta llegenda, i la primera vegada que la vaig sentir em va agradar molt, tant com la tradició que va sorgir d'aquesta llegenda.


Llegenda de Sant Jordi

Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac mostruós, amb les urpes llargues i l'alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s'empassava les persones vives.
Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s'acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
El rei convocà una reunió, on van decidir que farien un sorteig, on li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: -Perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu a la meva filla.
El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.
Però de sobte, quen el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d'aquell enorme drac.
Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d'un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.
De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d'amor.
El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.
Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.
Des d'aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre.