RESUM
Avui al seminari vam començar amb la posada en comú del llibre “El caçador d’estels” d’en Khaled Hosseini, mitjançant la resposta a una de les cinc qüestions proposades per la Lluïsa.
Aquestes eren:
-Arguments de la novel•la.
-Descripció personatge principal.
-Descripció personatge secundari.
-Descripció de l'ambient social.
-Recomanació de la novel•la a un amic.
A mi em va tocar desenvolupar la descripció de l’ambient social.
En finalitzar l’activitat, vam continuar amb les presentacions de les revistes d’educació. Avui va ser el torn de L’Eva Ladevesa, amb la revista: ” Organización y gestión educativa”
Carcaterístiques:
Editada en Castellà, a Madrid des de 1993
Periodicitat: bimensual
Cost: Individual 12€, Anual, 64,60€
La revista constava de diversos apartats:
1. Editorial: escrit pel director
2. Notícias
3. Foro abierto: llibertat d'expressió
4. Artículo de actualidad educativa
a) Monogràfic: Es centra en el tema que tractarà la revista
b) Opinió: Articles que opinen sobre: Competències bàsiques del projecte educatiu, Implicació del professor i de l'alumne; Institucions; Disseny i desenvolupament del currículum escolar
c) Experiencias
d) Buenas prácticas
e) Entrevistas
f) Para profundizar: pàgines web, llibres, etc
La qüestió escollida per l’Eva per al debat va ser: Creieu que tothom en acabar l’ESO adquireix les competències bàsiques marcades al currículum?
Més tard, La Sara Olmo ens va presentar l’actualitat educativa. Ens va parlar de diferents notícies que sorgiren durant la setmana, com per exemple: Estrasburg en contra dels crucifixos a les escoles d’Itàlia, S’impulsen els aliments ecològics a les escoles. I altres articles d’opinió sobre l’educació obligatòria fins els 18 anys.
L’article que va escollir per a profunditzar va ser La implantació del nou màster de secundària, el qual substitueix al certificat d'adaptació Pedagògica (CAP).
REFLEXIÓ
En quant al caçador d’estels, m’agradaria dir que malgrat ésser un llibre gruixut, quan es comença a llegir,resulta ser molt entretingut, t’enganxa i et fa sentir-te a la pell del protagonista. És un llibre que tant et fa somriure com que et fa posar-te nerviós o fins i tot plorar. M’ha agradat molt també per què amb aquesta història podem posar-nos una mica a la pell dels nens que viuen a països conflictius com ara Afganistan i veure el seu patiment des d’una mica més a prop.
AMPLIACIÓ
En aquest vídeo podem veure una entrevista a en Khaled Hosseini, autor del llibre i a en Marc Forster, encarregar de portar el llibre al cinema. On ens parlen de la seva experiència.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario