Vam començar la sessió de seminari amb les exposicions dels objectes personals. Aquest dia els hi va tocar a la Natàlia, que portava els seus aparells dentals, a L’Eduard, que va portar una samarreta que li recordava la seva avia i el seu millor amic de la infància. Després va seguir La Irene, que portava una cançó que li van fer els seus familiars per als seus divuit anys. Després em va tocar a mi, que vaig portar un penjoll d’una creueta comprada a la catedral de la verge de Lourdes. I per últim, li va tocar a la Sara, que portava el seu quadern de practiques.
Desprès vam realitzar l’exercici de l’actualitat educativa, portada a terme aquell dia per L’Albert i el Cristian.
L’article que portava l’Albert es deia: "La educación, principal arma para luchar contra la violencia machista". Després d’entregar-nos la notícia fotocopiada L’Albert ens va explicar les idees principals i la seva opinió de l’article. A partir d’aquell moment va sorgir un debat sobre aquest tema, ja que alguns entenien la notícia des de diferents punts de vista.
L’article del Cristian, pertanyent al diari El País es deia: "La jornada intensiva es cosa pública". Referint-se a que la jornada intensiva es porta a terme a molts més centres públics que no privats. Vam debatre sobre si això hauria de canviar i sobre la decisió de avançar el començament de les classes una setmana. També sobre si la generalitat s’hauria d’encarregar del pagament dels casals i campus de nens.
A continuació, vam seguir amb una nova activitat, les revistes educatives. La primera en exposar la seva revista va ser l’Anna Español. La seva revista, escrita en castellà, es diu Aula de innovación Educativa”, la seva edició va començar al 1992,el seu cost és de 7,90 €, i consta de diversos apartats (8). L’Anna va escollir un article anomenat "Matando dinosaurios con tirachinas" que tractava sobre un tema que afecta a molt joves avui dia, que escullen una carrera per la seva sortida econòmica i no per la seva veritable vocació.
Com a últim exercici La Lluïsa ens va fer redactar un text en el qual parléssim d’un mestres de l’escola que recordéssim molt.
Em va semblar interessant l’article que va escollir l’Anna de la revista educativa, ja que crec que, avui dia, és un tema que ens afecta als joves des de molt a prop. La gent que no té estudis gairebé no té oportunitats d’ingressar al món laboral, i aquells que en tenen, veuen que amb la seva formació haurien d’estar millor remunerats. Vaig viure aquesta situació d’a prop, ja que vaig començar una carrera que no m’agradava massa però que tenia una bona sortida laboral. Però al poc temps em vaig adonar que fent una feina que no m’omplia, no em faria mail feliç. Per això vaig triar aquesta carrera, per que penso que quan una persona fa això que li agrada, ho fa el doble de millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario