26 dic 2009

Síntesi GITIC


La veritat és que abans de començar les classes mai no havia tingut cap experiència en crear un bloc i pensava que, per aquest fet, aquesta feina em resultaria bastant difícil. Però, a mesura que passaven les classes i jo anava investigant pel meu compte, em vaig adonar de que no era tan complicat, i que només calia posar una mica de voluntat i constància per la meva part. Des del primer moment de la creació del bloc em vaig animar a canviar el seu format, colors, fonts, a agregar gadgets i complements per tal d’adaptar-lo a les meves preferències, per tal de treballar més a gust.
En quant a les pràctiques fetes, moltes d’elles em van sorprendre per què no coneixia el programari utilitzat. I quasi cada una d’elles semblava ser un repte pel fet d’haver-me d’informar del funcionament del programa a utilitzar. Una de les pràctiques que més significatives  va resultar per a mi va ser la referent als “Tòpics” en relació amb els mitjans de comunicació de masses, sobretot pel nivell de reflexió que em va generar i el temps que li vaig dedicar.
Altra de les pràctiques més significatives per a mi va ser la de L’anàlisi d’un anunci, pel nivell d’implicació personal, la capacitat d’anàlisi i de relació amb el contingut de la classe que vaig tenir que aplicar, també el temps dedicat va ser significatiu.
En quant a la periodicitat de publicació de les entrades al bloc, vaig intentar publicar-les segons els terminis de lliurament, la qual cosa em resultava bastant difícil a causa del meu horari de feina, que comença al sortir de la universitat fins a les 18:00 o 19:00 hs. de la tarda, la qual cosa fa que arribi bastant cansada a casa i amb les idees del que vam realitzar a classe poc fresques.
En síntesi, m’agradaria dir que les classes de GITIC van resultar ser més productives i entretingudes de que m’imaginava. En aquestes vaig aprendre a utilitzar molts programes/aplicacions i molts conceptes abans desconeguts per mi, que crec, m’ajudaran molt a l’hora de desenvolupar la meva futura professió en el futur.

20 dic 2009

Comunicació oral escrita i digital 18/12/09


Aquesta darrera classe de coed la vam dedicar a aquelles exposicions/ activitats que per algun motiu o un altre havien quedat pendents de fer.
Vam començar, com de costum, amb les recitacions orals de poemes, contes, etc. De L’Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Ariadna García i Macià Bagur.
Després vam pasar a l’exercici de Qui ets tu? Que van exposar La Cristina Sansalvador, La Blanca Vivet i l' Adrià Miquel.
En finalitzar aquestes, vam presenciar l’exposició del “Territori” de La Norma Augusto i L’Ariadna que tractava de les danses tradicionals catalanes, en concret les sardanes i el ball dels bastons. Va ser una exposició molt completa, amb escenificació de balls i tot.
Per finalitzar, vam escoltar el darrer debat, que tractava en aquest cas, de la religió a les escoles. Els equips estaven formats:
A favor: Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz Gonzalez, Oscar García i Laura Navarro
En contra: Sergio Ramírez, L' Adrià MIquel, Cristina Valera, Matí Villegas i l'Àngel Caloca.

REFLEXIÓ:
La classe d’avui se’m va passar molt ràpidament, ja que em va resultar molt amena i entretinguda, al tenir un contingut tan variat.
En quant al tema del debat, crec que les classes de religió no s’hauríen d’imposar en el col·legis públics, ja que aquests es caracteritzen per tenir certa llibertat en aquest sentit. És un tret que les diferència de les escoles privades, que solen tendir a tenir un caire religiós concret.

18 dic 2009

SEMINARI 18/12/09

Avui va ser el últim dia de seminari, per aquest motiu, vam decidir fer una “festeta” a la qual vam portar menjar de tot tipus i begudes, vam cantar nadales i fins i tot es va recitar alguna poesia. La Lluïsa ens va repartir les targetetes amb dedicatòria que cada alumne havia fet a l’altre i les vam llegir amb molta il•lusió.

REFLEXÍO

Crec que les persones que formàvem aquest seminari vam connectar molt bé les unes amb les altres i que hi havia molta unitat en el grup. Realment vam passar molt bones estones molt divertides, compartint experiències, anècdotes, sentiments. A més a més quec que el seminari va ser un lloc d’enriquiment educatiu gràcies al seu contingut.

17 dic 2009

CIBERNÀRIUM: WEB 2.0 I EDUCACIÓ

CIBERNÀRIUM: WEB 2.0 I EDUCACIÓ
Aquesta conferencia va ser portada a terme per JOSÉ MANUEL PEREZ TORNERO I SANTIAGO TEJEDOR, de la UAB
Per començar, se’ns va explicar en què consistia el Cibernàrium, així com també dels serveis que aquest oferia per a tota la població Barcelonina, tals com cursos i tallers per a la “alfabetització de les noves tecnologies”. Totes de caire gratuït i dirigides a tot tipus de públic.
Després d’una petita introducció se’ns va passar un “test 2.0” que es tractava de respondre si coneixíem o no certes aplicacions web o programes que es presentaven en un PowerPoint. El meu resultat va ser 29 de 94.
A partir d’aquí se’ns va explicar els canvis que havia patit la tecnologia durant les darreres dècades. Al mateix temps que canviava la vida tant en l’ambient social, cultural i psicològic. Fins arribar al món d’avui dia, un “món mediàtic”dirigit per la tecnologia. Un món informàtic ,en el qual es crea una memòria basada en xips més gran que el patrimoni de la humanitat, hi ha un creixement del saber exponencial. On món en el qual la censura és impossible amb tants mitjans de comunicació.
Amb tot això, hem se ésser conscients que quan comencem a exercir la nostra professió, la quantitat de tecnologia serà gegant i haurem de saber diferenciar quina val la pena o no com a instrument.
Se’ns van presentar tres exemples d’aplicacions útils molt interessants:
1) VOZ ME: Una eina on-line que permet convertir textos en veu.
2) Aprobbo: Eina que permet identificar si un treball està fet amb “copia-pega”
3) Igoogle: pàgina d’inici de Google, personalitzable amb tot tipus de gadgets.
Concepte de Web 2.0, concebuda com “la web de la gent”
Internet entès com a democratització, on es pot tenir accés a grans fòrums conceptuals. On tots poden informar i participar.





Síntesi web 2.0

Web que confia en els usuaris

Web que potencia les experiències dels usuaris

Web que permet jugar

On s’imposa la cultura del hacker

 

 DEBAT

1) Quina és la funció del professor en aquest tema?

- Hauria de tenir totes les competències de les que hem parlat.
- Les polítiques educatives han estat destinades a augmentar el nombre d'ordinadors a classe, si no hi ha un canvi pedagògic no s'aprofita l'avantatge de les noves tecnologies.
- Els alumnes moltes vegades dominen millor les noves tecnologies que no els professors.
- Tenim la funció d'ensenyar als alumnes com utilitzar els programes nous sense l'ajuda del professor, la clau és aprendre els conceptes i motivar la curiositat de l'alumne.
- Treure a fora l'educació per buscar el camí de l'aprenentatge. El professor és un acompanyant.

2) Com han de ser els estudiants?


- Sabem lo bàsic per poder moure'ns però em de conèixer més.
- Hi ha una pèrdua de la intimitat.
- Sí però aquesta pèrdua no és només amb les reds socials sinó amb bancs per Internet, compres, càmeres que ens vigilen...
- Si les tecnologies tindran més capacitats que nosaltres no serveix de res ensenyar als nens a multiplicar.
- Si que serveix perquè encara que els ordinadors tinguin unes capacitats millors que les de nosaltres ells no tenen la capacitat d'innovar.



Vídeo




15 dic 2009

Comunicació oral escrita i digital 14/12/09

Avui vam començar la classe amb els exercicis del territori, que van exposar quatre parelles de companys.
• Elena Ruiz i Sara Olmo: "La toponímia"
• Elena Carmona i Alba Estragué: "Els castellers de Vilafranca"
• Javi García i Natàlia Carrique: "El Bruc"
• Esteve Clop i Carles Costa: "La seu d'Urgell"

REFLEXIÓ:
L’exposició sobre els topònims em va semblar molt original i diferent de la resta, a la vegada que molt interessant ja que vaig aprendre bastants coses que no sabia. També em va agradar molt la dels castellers pel seu contingut audiovisual.

14 dic 2009

PROJECTE TELEMÀTIC: ModerTICsisme


DESCRIPCIÓ

La web d’aquest projecte, que estudia el modernisme, se’ns presenta amb un personatge anomenat “Trenc” que representa un trencadís del parc güell. Aquest ens dona la benvinguda a la web i ens invita a conèixer el món del modernisme a partit de les activitats que aqui podem trobar.
La portada de la web consta amb un menú superior des del qual podem accedir a: blocs de treball, guia, feines, enllaços útils i crèdits.
A l’apartat de blocs de treball trobem tres blocs diferents: el bloc científic, l’artístic i l’històric i cada un d’aquest presenta dos o tres diferents propostes de treball.
A la GUIA com bé ens explica, es donarà tota la informació necessària per participar en el projecte:

  • Destinataris: alumnes de l’ESO
  • Participació: Es recomana dividir el grup classe en petits grups per tal de repartir be la feina.
  • Calendari: Cal inscriure’s per tal de participar. Se’ns donen les dates.
  • Llengua: catalana
  • Funcionament: Explica detalladament les diferents activitat que es portaran a terme i en ordre.
  • Objectiu: Explica els objectius  obtenir en acabar el treball

OBSERVACIONS: Comunicació de la existència d’un forum a disposició dels alumnes per compartir tot tipus d’informació.
FEINES: En redirecciona cap a una altra pàgina web pertanyent a moodle : http://agora.xtec.cat/se-vallesoccidental1/moodle/  on s’ha d’accedir amb nom d’usuari i contrasenya per tal d’accedir a la informació.
ENLLAÇOS ÚTILS:  links interessant per al desenvolupament de les tasques, ordenats per Tipus de Bloc i per propostes.
CREDITS: Cita el nom de tot el grup de treball que van fer possible el desenvolupament del projecte telemàtic.
VALORACIÓ
Crec que aquest projecte està molt ben dissenyat a comparació d’altres que he visitat, ja que està ben estructurat. El seu contingut està molt bé organitzat per tal que els alumnes tinguin la possibilitat d’accedir-hi amb facilitat i poder fer de la web un ús profitós i enriquidor.

Webquest: La flora i la fauna dels pirineus

LINK Flora i Fauna

DESCRIPCIÓ
A la portada de la webquest podem veure un fons amb una fotografia de part de la flora dels Pirineus. També s’indica que està dirigida a alumnes de cicle superior 1 i 2 i que correspon a l’àrea de ciències naturals.

A la banda esquerra de la web podem observar un menú amb el seu contingut.

Quan entrem a la Introducció veiem una descripció de l’objectiu de la webquest: “Aquesta webquest està pensada perquè vosaltres alumnes de primària, arribeu a conèixer i identificar animals i plantes poc conegudes; que conegueu virtualment espais naturals magnífics, que formen part d'aquest petit país nostre”

Els alumnes han d'escollir el grup al que volen pertànyer.

El grup dels Isards sortirà de la Vall d'Aran i el grup del Neret de l'Alt Empordà. Hauran de visitar tots els parc que vagin trobant pel camí i recollir informació sobre la flora (el grup dels Isards) i la fauna ( el grup del Neret).

A cada nou amic que fan ( planta o animal) li hauran de demanar les seves característiques i fer-li alguna foto.

Quan arribin a l'altra punta s'hauran de girar i es trobaran els dos grups a Llavorsí al Pallars Sobirà , on intercanviaran la informació que hagin trobat.

Escolliran dos responsables gràfics , que hauran de capturar les imatges, dos tècnics informàtics responsables d'inserir les imatges al treball, i dos correctors lingüístics que hauran d'escriure les característiques de cada animal o planta.

El treball final haurà de ser un treball amb word ( amb color ) , una presentació en Power Point o en format htm per penjar-ho a la pàgina web .

Després de les indicacions anteriors, hauran de dirigir-se a l’apartat de “procés” per tal de començar a fer el treball. Aquí se’ls dona una sèrie d’indicacions per tal de fer el treball correctament, així com també fitxes per omplir i enllaços a pàgines web per trobar informació.

El pas següent és L’Avaluació, aquesta es fa mitjançant un quadre d’avaluació individual (autoevaluació i resta de grup) i un altre quadre d’avaluació del grup.

A continuació es pasa a la conclusió i al crèdits, que fan un recull de les fonts utilitzades per a la recerca d’informació.

VALORACIÓ

El fet de realitzar una webquest, com una nova metodologia de treball pot ser força positiva , ja que el treball diari que realitzen els nens es mou molt per aquesta línia de treball cooperatiu i per projectes; doncs en una mateixa aula i poden tenir 4 cursos diferents.


Cada curs d'una manera o altra, treballa la flora i fauna de l'entorn, ara internet i les noves tecnologies faciliten treballar-ho amb més profunditat i més àmpliament i, el més important ensenya als nens valors tals com:

- Participar activament en la realització d'un projecte.

- Saber coordinar diferents aspectes per tal d'assolir un fi.

- Gaudir del treball en grup.

- Capacitat per treballar en equip i que aquest fet suposi un enriquiment personal i mutu.

- Actitud positiva envers la natura.

Cal que els alumnes es sentin motivats per tot allò que es fa en l'àmbit escolar.

Investigar i treballar amb les noves tecnologies, es quelcom que els agrada molt; els motiva i engresca a realitzar qualsevol tasca que els encomanin.

I en aquest cas ,el tema en si mateix, ja es interessant pels alumnes , a qui no li agraden els animals ? i les plantes?

SEMINARI 12/12/09


Aquest día vam començar el seminari amb L’eva, explicant-nos l’actualitat educativa. Algunes de les notícies que va trovar van ser:
 "Més de 300.000 alumnes de secundària rebran material escolar."
 "La seguridad en Internet es la deficiencia en Inglaterra"Es vol imposar una clase de seguretat en internet.
I en la que es va centrar va ser: “El SMS no engaña” és una noticia que ens arribar des de la conselleria d’Educació de València, que ha impulsat un sistema per tal que els alumnes no falsifiquin les seves notes. Aquest sistema consta en enviar les notes als pares al mòbil, en format SMS.
Seguidament, la Natàlia ens va explicar la seva notícia escollida: "Barcelona quiere mantener abiertas las escuelas en Febrero" Aquesta és una proposta del PP i té relació amb el canvi del calendari escolar. Com al febrer els pares no tindran amb qui deixar els nens, es vol que les escoles posin a l’abast de les famílies un servei de ludoteca. La qual cosa suposarà una gran inversió de diners.
Després de les notícies vam passar a exposar la revista educativa la Mònica i Jo. Primer va començar la mònica, amb la revista: "Magisterio", editada en format de diari, en castellà, des de 1866. Té una periodicitat mensual i un cost anual de 76€ per particulars i de 95€ per a institucions. El seu director és José María de Maya.
La revista consta del següent sumari:
Espanya :


  • En clave educativa,
  • Opinión de los lectores
  • Información


Catalunya


  • Información
  • La agenda de Catalunya
  •  Diferents comunitats autònomes (Madrid, Castilla i León i Murcia)
  • Cuaderno- cada mes tracta un tema diferent
  • Educar
  • Propuestas
  • “La ultima pagina pero no por esto la menos importante”


El tema que va escollir la Mònica per a desenvolupar al seminari va ser: “L’exclusió dels crucifixos a les classes”  tema que vam tractar anteriorment a les classes de seminari referents a l’actualitat educativa.
Després vaig seguir jo amb la “Revista de ciencias de la educación” editada en castellà a Madrid, de publicació trimestral, des de 1970. El seu cost és de 15,30€ individual, la subscripció anual és de 42,90€ a Espanya. A Europa, de 73,95€, i a la resta del món, de 90,30€. El seu director és Pedro Manuel Alonso Marañón, de la universitat de Alcalá.
Sumari:
ESTUDIOS: en aquest apartat els diferents autors de la revista (professors universitaris en la seva majoria) desenvolupen diferents estudis sobre temes que afecten l’ambit educatiu:


  • La otra educación: Mitos e historias de una infancia marginal
  • La importancia de las instituciones de educación no formal en el aprendizaje a lo largo de toda la vida.
  • Superación del riesgo social a través de la inclusión digital
  • Género, cultura emprendedora y educación: un estudio descriptivo
  • Los encuentros personales, una vía para el desarrollo.
  • Atención educativa al alumnado inmigrante no universitario.


BIBLIOGRAFÍA: No es tracta de la bibliografía exacta, sinó que és com una espècie de carta del director en la qual justifica les fonts utilitzades i fa un resum del conjunt de temes tractats.
La meva primera impressió va ser que era una revista molt formal, i quan la vaig llegir em vaig adonar que no estava equivocada. És una revista que es basa en estudis, fa servir moltes gràfiques i estadístiques, tot en blanc i negre. Crec que aquesta revista està més dirigida al professorat universitari que no pas al de primària. Per això vaig escollir com a article per desenvolupar: “Atención educativa al alumnado inmigrante no universitario” ja que tracta un tema que es viu molt a l’educació primària.
El tema per debatre va ser: veieu la immigració com un problema o com un enriquiment cultural? La majoria de respostes van tirar cap a l’enriquiment personal, amb la justificació de que tractant amb persones de diferents cultures i llocs s’aprenen moltes coses.
REFLEXIÓ:
Referent a la notícia que ens va explicar l'Eva sobre les classes de seguretat a internet, crec que és important que els nens coneguin el límits que han de tenir quan naveguen, ja que a internet existeixen moltes vulnerabilitats. Però no crec que per això faci falta imposar una classe obligatòria al col·legi, penso que amb un parell de xerrades a l'any seria suficient.

Com a opinió personal del tema que he escollit per a debatre, penso que conèxier persones de diferents cultures és bastant enriquidor i positiu. El que no veig correcte és que aquestes persones no posin de la seva part per adaptar-se a la cultura del pais on viuen i la conseqüent formació de guetos.



11 dic 2009

Alfabetització digital

¿Qué implica la alfabetización digital? ¿Qué competencias debe proporcionar y cómo debe adaptarse a los diferentes colectivos de la sociedad?

Miquel Àngel Prats i Fernández. Doctor en Pedagogía. Profesor de Nuevas tecnologías en la Facultad de Educación Blanquerna de la Universidad Ramon Llull y miembro del grupo de Investigación PsiTIC.

Es obvio que las nuevas tecnologías se han introducido en muchas facetas de nuestras vidas. Y es consecuente pensar también que el ritmo de crecimiento e innovación tecnológica no se va a detener, sino que esta realidad no ha hecho nada más que empezar. Dicho lo cual, me parece lógico pensar en tomar medidas preventivas para no aumentar ya más la conocida "brecha digital” o, lo que es lo mismo, la distancia entre aquellos que están alfabetizados digitalmente y que por muchas razones han podido "atrapar y subirse al carro tecnológico” y aquellos que no están alfabetizados ni pueden hacerlo, por otro sin fin de razones.

El dilema, creo yo, es entender el concepto de alfabetización digital. La tecnología existe y ha venido para quedarse. Esta realidad no la podremos cambiar. Lo importante ahora es determinar qué competencias son necesarias para que los ciudadanos sean autónomos, digitalmente hablando. Y esto se consigue con procesos de formación graduales y con diversas iniciativas en paralelo que respondan a diferentes perfiles, ámbitos y agentes implicados (ancianos, adultos, escolares, zonas en riesgo social,…).

A mi modo de entender, alfabetizar es instruir en los conceptos y procedimientos más básicos de la tecnología, es decir, en el caso que nos ocupa, aprender a leer y escribir con un nuevo lenguaje: el propio de los medios tecnológicos y audiovisuales. En definitiva, saber leer la tecnología y los medios audiovisuales (acrónimos, palabras reservadas, lectura de la imagen,…); saber escribir y comunicarse con ella con la finalidad última de llegar a ser libres y autónomos y, sobretodo, conocer los retos y oportunidades, así como las amenazas y límites que consecuentemente nos aporta su uso.

De esta forma, básicamente existen dos alternativas: o bien podemos alfabetizar con modelos altamente instructivos y diseñados de forma muy programada (véase el modelo ECDL (European Computer Driving Licence - Acreditación Europea de Manejo de Ordenador) en http://ecdl.ati.es que permiten incluso conseguir una acreditación europea en el manejo de ordenadores); o bien mediante acciones formativas de estilo más comunicacional y participativo, que parten de los intereses de los participantes (véase también en http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8307). Ambos modelos son perfectamente compatibles y muy aptos para llegar a entender el lenguaje de la tecnología y sus propias reglas de juego. En cualquier caso, para alfabetizar digitalmente es muy importante tener en cuenta el tipo de participantes y el contexto. Lo demás viene solo…



Comunicació oral escrita i digital 11/12/09

RESUM:
Avui vam començar la classe amb els exercicis de recitació, que van exposar uns quinze companys.
A continuació, vam continuar amb un debat, en aquest cas, el tema a debatre era sobre “el canvi del calendari escolar”.
A favor del canvi estaven: l’Eulalia Palmero, la Clara Boix, l’Anna Español i la Carolina Garcia. L’equip en contra estava format per: Laura Sendín, Sara López, Linda Camacho, Mireia González i l’Alex Ramos, qui feia de moderador.

REFLEXIÓ:
L’exposició va estar molt bé, ja que el suport audiovisual va ajudar molt a entendre els canvis que es produiran amb aquesta reforma. Però, a la vegada, em va resultar una mica repetitiva.
Em va agradar la manera que tenia cada equip de defensar la seva proposta, i en acabar l’exposició, em sentia més convençuda per la part de l’equip en contra, ja que aquests van ressaltar els punts negatius d’aquest canvi, tals com: suprimir la jornada intensiva de juny, la problemàtica de tenir que obrir el col•legi els mesos de “noves vacances”, i sobretot, l’escàs poder de decisió que tenen els mestres envers aquest tema.

SEMINARI 11/12/09

RESUM
La classe de seminari d’avui va ser bastant especial, ja que ens vam reunir tots els seminaris de primer per veure una conferència que va impartir l’Alexandre Jollien a Blanquerna fa uns anys.
La conferència de l’Alexandre és un testimoni autobiogràfic en el qual ens explica les seves experiències i sentiment al llarg de la seva vida. Entre d’altres coses, comenta com va ser la seva vida al centre de discapacitats, criticant l’actuació tan distant dels educadors i les mancances que allà va patir. També ens explica com va arribar a la universitat i per què va escollir la carrera de filosofia. Ens parla de la importància que va tenir per a ell la família, de la qual no parla gaire al llibre.
Després d’acabar el seu discurs, alguns alumnes de blanquerna van poder fer-li unes quantes preguntes que ell va contestar amb molta amabilitat i simpatia.
Algunes de les frases que més em van agradar van ser:
“L’escola és el lloc de la universalitat, per naturalessa ha d’atendre a tothom i ha de dispensar valors”
“Per a una persona amb discapacitat, tot és una lluita”
“L’alumne és un mestre per l’educador”

REFLEXIÓ
La veritat és que l’Alexandre m’ha sorprés gratament, es veu un home feliç, amb gran sentit de l’ humor. Un home que va saber afrontar les adversitats per tal d’arribar on és ara, per tal de aconseguir el que es proposés. A pesar de les seves discapacitats és una persona molt intel•ligent amb una capacitat de reflexió increïble.

AMPLIACIÓ
En aquest vídeo podem veure l'Alexandre durant una entrevista, parlant en anglès (amb subtitules en català) on ens explica algunes qüestions del llibre.

10 dic 2009

SEMINARI 09/12/09


La classe de seminari d’avui l’hem començat llegint un fragment escollit del treball realitzat de l’elogi de la feblesa. La Lluïsa ens va repartir un full amb consells per a llegar correctament en veu alta.
Després, L’Anna i jo vam presentar l’actualitat educativa. Primer va començar ella, esmentant un seguit de notícies que havien succeït la passada setmana, com per exemple:  “els alumnes de primària no tindràn portàtil” referint-se a l’ informatització de les aules que s’està produint actualment, vol dir que es prioritza aquesta per a secundària.
Altra notícia interessant que va trobar va ser la de “Els col:legis lliures de menjar basura” que parla d’una sèrie d’actuacions per part de sanitat per tal d’eliminar el menjar basura dels col·legis per tal de reduir l’obesitat infantil.
La notícia que va aprofundir l’Anna va ser: “Juego mortal en la escuela” que parla de com un nen francès va morir fa uns dies estrangulat. La seva mort es va produir arran d’un joc que es va popularitzar a l’escola, que consta en provocar-se l’asfixia amb un fulard per tal de produir-se al·lucinacions.
Després vaig continuar jo, que vaig trobar dues notícies interesants:
La primera era una carta al director, en la qual una mestra mostrava la seva disconformitat amb el canvi del calendari. Les seves argumentacions era que les classes no estan ben adaptades per al clima que abarcara el nou calendari.

I en la que em vaig centrar va ser en “La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso” Aquesta noticia ens parla d’un projecte de llei d’economia sostenible impulsat pel govern, que es basa en flexibilitzar el sistema al voltant d’una reforma de la FP per a reduir el nombre de joves que abandonen els estudis després de l’ESO.

En acabar, la Maria Pérez va prosseguir amb l’exposició de la seva revista educativa, anomenada: “Barcelona educació”. Aquesta és una revista digital d’accés gratuït, redactada en català, editada en Barcelona, amb una periodicitat mensual.

Sumari:

  • Editorial: tracta un tema d'educació
  • Notícies: L’Escola laboratori
  • Som Xarxa: Escola Costa i Llovera
  • Protagonistes: Parla d’accions solidaries portades a terme per grups de joves voluntaris.
  • Jo també educo: entrevista a una persona que no es dedica a l'educació però que per la seva feina transmet valors.
  • A fons
  • Radiografia: gràfics relacionats amb l’apartat anterior.
  • Apunts
  • Participació: "Fent".
  • Entrevista a Montserrat Anton i Vicenç Arnaiz
  • Oberts al món: Parlen de temes tractats a la revista però en l’àmbit mundial.
  • Una mica de tot:
Columna: Article de Ferrer i Guàrdia;
Tira còmica.
L’article que la María va escollir per tractar al seminari va ser el de l’escola Costa i Llovera, ja que es allà on va anar ella un dels dies de la setmana de pràctiques i és una escola que li va agradar molt. L’article parla de les dificultats que va tenir l’escola per a passar de ser una escola privada (durant el franquisme) a un pública.
Tot seguir, la María García ens va explicar la revista “Cuadernos de Pedagogía”, la qual s’edita en castellà a Barcelona des de l’any 1980. El seu director és Jaume Carbonell, té un cost de 13€ i la seva periodicitat es mensual.
Sumari:
  • Editorial: Escrit pel director tracta un tema d'actualitat educativa
  • Agenda: filmoteca, revistes, etc
  • Històries mínimes: cartes d'opinió, cartes al director
  • Actualitat: articles d’actualitat educativa a nivell nacional i internacional
  • Perspectiva internacional
  • Reportatge: L'ESO
  • Experiències
  • Entrevista: A coldo...
  • Tema del mes: "los museos, la revolución didàctica"
  • L'opinió: experts que tracten un tema que escollit pel director
  • El mural: Es tracta el tema de l'actualitat a nivell nacional i dividit per autonomies.
  • Els llibres: espai publicitari
  • L'avanç: avança el contingut del mes següent.

L’article que va escollir la María va ser:  “Galicia suprime el préstamo universal de libros de texto" per a obtenir la gratuïtat dels llibres la família haurà d’ingressar menys de 9000€.



7 dic 2009

Sessió 10: TIC i Aprenentatge

WinLogo

Per a poder controlar tots els nostres projectes hem d'utilitzar un llenguatge amb el qual transmetre les ordres necessàries. En el nostre cas usarem WinLogo, un llenguatge de programació orientat a l'Educació i amb el gran avantatge que les ordres o primitives són en castellà.

La versió que nosaltres usem és WinLogo 2.0 que en el seu moment va editar una empresa cridada IDEA allà per 1993. Hi ha una versió Demo totalment operativa, excepte l'opció Guardar, que es pot descarregar des de la pàgina de l'empresa que ara ho distribueix WinLogo

Existeixen manuals en línia amb els quals aprendre a programar amb Logotip, pel que aquesta pàgina només servirà d'introducció per a aquells als quals realment els piqui el gusanillo de la programació orientada al control per ordinador.

RELACIÓ: La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne:
l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Resolució de problemes mitjançant d’una descoberta guiada.



JCLIC

El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que ho han utilitzat per a crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals com diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
Els objectius perseguits a l'iniciar el projecte serien:
* Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimèdia "en línia", directament des d'Internet.
* Mantenir la compatibilitat amb les aplicacions Clic 3.0 existents.
* Fer possible el seu ús en diverses plataformes i sistemes operatius, com Windows, Linux, Solaris o Mac US X. * Utilitzar un format estàndard i obert per al magatzematge de les dades, amb la finalitat de fer-les transparents a altres aplicacions i facilitar la seva integració en bases de dades de recursos.
* Ampliar l'àmbit de cooperació i intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents països i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades.
* Recollir els suggeriments de millores i ampliacions que els usuaris heu anat enviant.
* Fer possible que el programa pugui anar ampliant-se a partir del treball cooperatiu entre diversos equips de programació.
* Crear un entorn de creació d'activitats més potent, senzill i intuïtiu, adaptant-lo a les característiques dels actuals entorns gràfics d'usuari.
L'eina de programació escollida ha estat Java, i el format per a emmagatzemar les dades de les activitats és XML.

RELACIÓ: La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor:
compara l'ordinador com a un tutor (professor). l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.

Crayon Physics

És un videojoc de trencaclosques l'objectiu del qual és guiar una bola a un punt d'arribada marcat per una estrella o, en el nivell final, diverses estrelles. El jugador no té control directe sobre la bola, però pot interactuar amb ella dibuixant figures amb el ratolí (per exemple, rampes per a permetre a la bola rodar d'una plataforma a altra).

RELACIÓ: La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador:
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta. Són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
L’alumne aprèn jugant.

Microsoft Word

Microsoft Word és un programari destinat al processament de textos. Va Ser creat per l'empresa Microsoft, i actualment ve integrat en la suite ofimàtica Microsoft Office. Originalment va ser desenvolupat per Richard Brodie para el computador de IBM sota sistema operatiu DOS en 1983.

RELACIÓ: La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L’ordinador s’utilitza en aquest cas com a eina de suport, però no didàctica.

6 dic 2009

SEMINARI 04/12/09

Avui al seminari, La Irene i la Sara van explicar les respectives revistes educatives. Va començar la Irene, amb "Perspectiva Escolar", que ja havia sigut explicada per un altre company, així que va pasar a explicar el seu contingut directament, la revista constava de diversos apartats:
- Educació pel canvi personal i social
- Centres de justícia juvenil: reeducar els alumnes
- Carrer com a espai educatiu
- Aprendre durant tota la vida
- Procés d'acollida de la gent nouvinguda
- Bibliografia
- Escola (programa Treva)
- poesia i joves: una mestra explica que als joves d’avui dia no els hi agrada la poesia i no la valoren.
- Mirades
- Cartellera
Com a article per a desenvolupar la Irene va escollir: “El rol de l'educador social" als centres de justícia juvenil. La relació que ha d’establar l’educador amb la persona per tal d’ajudar-la.
Tot seguit, la Sara Olmo ens va explicar la revista “Infancia y Aprendizaje” que consta de les següents característiques:
  • Publicació en Castellà/Anglès
  • Editada a Madrid
  • Publicaciño trimestral de de l’any 1977
  • Tarifes:
  • Individual, tarifa regular: 99€

.Individual, tarifa especial per subscriptors de C&E: 87€

.Institucional, tarifa regular: 545€

.Institucional, tarifa especial per a subscriptors de C&E: 435€

La revista consta de diversos apartats:
1. Articles
  • “La lectura de material ilustrado: resultados de una intervención con madres y niños pequeños de nivel socioeconòmico bajo”
  • “Comprensión de la mente y habilidades comunicativas en niños rechazados por sus iguales”
  • “La investigación sobre la enseñanza y aprendizaje de la lectura inicial: revisión y clasificación”:
  • “La productividad de la morfología verbal a los dos años de edad”:
  • “Estereotipias motoras, ¿un modo de acomodarse a la actividad?: un estudio comparativo entre niños con distintas alteraciones del desarrollo”:
  • “La experiencia de la paternidad y maternidad: anàlisis del discurso de las creencias sobre la crianza y el cuidado infantil”:
  • “Dos nuevas pruebas de Memoria Operativa de Anáforas”:
2. Altres
  • “Evaluadores del año 2008”
  • “Normas para los autores”
El tem escollit per la Sara per a debatre va ser:  Comprensión de la mente y habilidades comunicativas en niños rechazados por sus iguales. 



5 dic 2009

Comunicació oral escrita i digital 04/12/09

RESUM:

Avui vam continuar amb els exercicis de recitació, uns quinze companys van recitar poemes, contes o rondalles.
En finalitzar vam presenciar dos nous debat, el primer parlava sobre la nova proposta del ministre Gabilondo d’allargar L’educació obligatòria fins als 18 anys. Aques va ser desenvolupat per: Ariadna García, Irene Recio, Laura Sanchez, Norma Augusto, David Cortés, Alba Estragué, Elena Carmona, Elena Ruiz, Eva Gomez i Marta Juny.
En segon lloc, van portar a terme el debat sobre la “informatització a les aules”: Anna Llongueres, Eva Ladevesa, Maria García, Lorena Padilla, Judith Carrique, Nuria Maldonado, Mar Gascó, Ethel Nogués, Natalia Carrique i Alba Casals.

REFLEXIÓ:
En quant al primer debat, com hem vist, aquesta proposta dona molt a parlar, Ja que adoptar aquesta mesura comportaria grans canvis en l’ambient educatiu. Com a opinió personal, penso que fa falta una reforma educativa per tal d’aturar el fracàs escolar, però crec que aquesta no seria massa adient en els temps que corren actualment. Crec que una persona amb 16 anys és capaç d’adonar-se si vol seguir estudiant batxillerat, un grau superior, o posar-se a treballar i penso que retenir persones a l’aula que tenen clar el que volen fer, no és gaire favorable per a ningú.

AMPLIACIÓ:

Aquest article de laverdad.es mostra la disconformitat i la preocupació que existeix a les aules envers aquesta porposta:

La ESO hasta los 18

En los últimos días el Ministro de Educación Don Ángel Gabilondo ha saltado a los medios de comunicación con una propuesta que cuanto menos será polémica. Una escolarización hasta los dieciocho años parece ser que podrías ser la salvación a nuestro gran problema del fracaso escolar....o no.
04.11.2009 - Lucas Ferreira , Beniaján -

El Ministro de Educación, Don Ángel Gabilondo, defiende esta posibilidad y apuesta por un sistema más "flexible". En pleno debate político y social sobre un eventual pacto educativo, el Ministro de Educación ha planteado la posibilidad de "una enseñanza obligatoria hasta los 18 años". El Partido Popular se ha mostrado dispuesto a que se hable de la ampliación de la educación obligatoria, pero no lo considera urgente ni prioritario y pide prudencia para tratarlo. Muchos alumnos y profesores de los centros creen que no es buena idea estudiar la ESO hasta los 18 años: 15 de cada 20 alumnos entrevistados mostraron su disconformidad, de cada 10 estudiantes y profesores, 8 creen que no es bueno estudiar hasta los 18 años, aunque a muchos padres les gusta la idea de que sus hijos estudien la ESO hasta los 18 años.

Vídeo GTIC

2 dic 2009

TÒPICS

Amb un tòpic ens referim a una expressió que al ser repetida tantes vegades es converteix en vulgar o trivial i finalment no tenim la certesa de que siguin veritat. Existeixen diversos tòpics referents al món de la comunicació audiovisual, sobretot envers la televisió.
tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules

En la meva opinió aquest tòpic és del tot cert, ja que la cultura en la que vivim es regeix en gran part per la imatge. Quasi tota la informació que rebem és gràcies a imatges, ja siguin informatives, publicitàries, etc. Penso que una imatge resulta més impactant i més directa, et dona la certesa de que allò que estàs veient és real. Un escrit també transmet informació, però és la imaginació la que s’encarrega de generar una o altra interpretació segons el receptor.


Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu

Aquest tòpic es refereix a que quan una persona quan mira la televisió, es limita a mirar i escoltar, sense tenir cap tipus d’interacció amb el que està veient.

Però, com podem veure en molts programes televisius avui dia, els televidents poden intervenir-hi de diverses maneres, mitjançant trucades, missatges SMS, etc, amb els quals comentar el que estan veient o simplement deixar la seva opinió.

Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència

És cert que a la televisió i cinema d’avui dia s’exposen episodis de violència com si fos tan normal. I amb violència em vull referir tant a la violència per agressió física com a la violència per agressió moral, aquella en la qual intervenen insults, humiliacions, etc. que ténen tanta popularitat als reality shows i programes del cor que tanta gent mira. Crec que aquestes actuacions donen un mal exemple de comportament, i sobretot de valors als més joves, ja que aquests són molt influenciables a l’hora del seu desenvolupament


Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"

Crec que aquest tòpic és bastant cert, ja que, com tots sabem, la televisió és un medi molt influenciable sobre les persones, sobretot envers els joves. Com anteriorment he dit, aquest medi ensenya certs personatges, actituds, maneres de vestir, de parlar . Estils de vida en general, que la gent pren com a models a seguir.

Tòpic 5: la televisió és una finestra oberta a la realitat

Podríem dir que la televisió podria ser una finestra oberta a la realitat, mitjançant les notícies podem saber el que passa al nostre país i arreu del món , però això no sempre és així. El que ens ensenya la televisió moltes vegades, per exemple amb la publicitat, són situacions ideals, on tothom és feliç i on no existeixen els problemes, situacions falses que l’única finalitat que persegueixen és vendre productes que no proporcionen de cap manera la vida que als anuncis s’ensenyen. Una cosa semblant passa amb els programes del cor o reality shows, que moltes vegades creen falses situacions per tal d’obtenir més audiència.


Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

Això és bastant cert, de vegades estem tan acostumats a veure certes notícies o fets que ens acostumem i pensem que son del tot normals, mentre molts fets d’aquests resulten ser greus problemes que afecten la societat. Tal com podem veure a la següent imatge, que podríem relacionar amb el tòpic nº 1 “una imatge val més que mil paraules”


En aquesta imatge podem veure com un immigrant arriba a la platja després d’haver patit una duríssima travessia en patera, amb l’actitud totalment passiva i insensible dels presents

SEMINARI 2/12/09


RESUM

Vam començar la sessió de seminari amb l’actualitat educativa, per part de L’Eduard, que va trobar gran part de les notícies al bloc educatiu que tenim adjuntat en el blink, com per exemple: “els espais de benvinguda educativa” i la notícia en la qual es va centrar: “La reforma de calendari escolar”, de les característiques d’aquest i de com afectarà a pares, nens i mestres aquesta reforma.
A continuació, la Laura Sánchez ens va exposar la revista educativa “Escola Catalana”, explicada anteriorment per la Paula. Motiu pel qual va passar a explicar el contingut:
·         Davantal : problemes d’inici de curs amb la llengua catalana
·         Camins per regir  l’abandonament educatiu prematur
·         Entrevista
·         Experiències,
·         Sense pels a la llengua: Es centren en un mot o expressió i expliquen la seva utilització i ús correcte
·         informacions i comentaris
·         llibres i materials recomanats
·         lletra menuda: dibuix amb significat ocult.
L’article que la Laura va escollir per a comentar a classe va ser: Què ensenyem a primària? Per tal de reflexionar si el currículum que s’imparteix a primària té una bona base per tal de desenvolupar-se bé la secundària.
En acabar, vam continuar amb les explicacions de les jornades de pràtiques:
  • Natàlia i Mònica: Vila Olímpica
  • Eduard: Patufet Sant Jordi
  • Maria i Paula: Escola Casp
Per finalitzar, Lluïsa ens va entregar dos articles, el primer era una entrevista a Alexandre Jollien, autor de L’elogi de la feblesa, el segon era una entrevista a Eulàlia Torras de Beà, el títol del qual era: “La guardería no puede criar saludablemente a un bebé”
REFLEXIÓ

Crec que L’Alexandre Jollien és tot un exemple de superació personal, al qual abans li feien mal les mirades de llàstima de la gent, i que poc a poc les va aprendre a ignorar. La societat hauria d’aprendre a posar-se en el lloc de les persones discapacitades i tractar-les com a iguals que son, per tal de fer-los sentir acollits i còmodes fora de casa.
En quant a l’article de la Eulàlia Torras, crec que té bastant raó en el tema que desenvolupa. No crec que les guarderies siguin un ambient favorable per al desenvolupament dels bebès, ja que necessiten de l’afecte dels seus pares per a créixer feliços. A les guarderies moltes vegades els consenten i no se'’s ensenya els mateixos valors que a casa.